Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 28 d’agost del 2012

Resignació

Veritat que la definició de la paraula resignació té certa dualitat? Sinó observem aquestes dues frases:
- La resignació és un suïcidi quotidià (Honoré de Balzac)
- "A falta de pan, buenas son tortas".
I és que crec que la resignació pot ser tant positiva com negativa. Depèn de tants factors, situacions, etc.
Si ho analitzem freda i objectivament podríem dir que, en positiu, la resignació seria sinònim de conformitat, tolerància, paciència i potser inclús humilitat.
Potser és la capacitat d’acceptar i adaptar-se a les adversitats. I acceptar-nos tal i com som és un repte important i molt positiu.
Ens atreviríem a dir que és una qüestió de supervivència?
Ara bé, també en podem trobar de connotacions pejoratives i no poques.
Algú diria que resignar-se equivaldria a renunciar al propis drets i principis. A sotmetre’s, potser?
Em pregunto per què ens resignem. Potser per covardia, por, mandra o pitjor encara: indiferència?
Ves que no ens resignem involuntàriament perquè ni sabem si som feliços. Potser pensem que som feliços quan en realitat no ho som, i ens hi estem resignant sense adonar-nos-en?

Em resigno a no treure cap conclusió...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada