Un somiador entre la resta

Aquell somiador entregat als seus contes, passava desapercebut  entre la resta. Tant se val el seu aspecte; segurament era com la resta ho etiqueta de normal i corrent.

El somiador despert, al no ser reconegut  pels altres, podia somiar lliurement a totes hores i a tots llocs.
Seia al banc del parc, es posava les seves ulleres fosques i iniciava el seu particular viatge. Passaven a desenes davant d’ell, tots capficats amb les seves coses, sense parar-hi atenció.
En algun dels seus moments de lucidesa, el nostre amic somiador se’n va adonar. Va pensar que potser era invisible. Fins i tot, sovint pensava que estava somiant que seia en un parc, amb unes ulleres fosques, i que la seva realitat era lluny d’allà. Una realitat en la que els peixos volen i els ocells tenen escames.
Però de sobte una gota de pluja regalimava entre els seus llavis i recordava que tenia set. Tanta set, com set d’ales cada matí al tocar de peus a terra.

El que no sap l’home somiador és que no està sol. No és únic en la seva espècie, per sort dels àngels i les fades.
I el que ell no sap tampoc, és que és distingible entre la resta.
Al fons de l’iris dels seus ulls hi ha una llum blanca, que si es mira molta estona, encega. Una llum que de blanca passa a tota la gama de colors de l’arc iris. Aquesta llum però, és imperceptible per la resta. Només un altre somiador pot ser-ne enlluernat.

Home somiador, no et sentis sol. No podràs compartir seient en el vagó ja que cada viatge és únic i teu particular. Però l’altre vagó de tren, el que veus davant la finestra, està ocupat i t’asseguro que no queden butaques buides.

-MartinaH-

“Alguns homes veuen les coses com són i es pregunten per què. Altres somien que mai van ser i es pregunten per què no.” -George Bernard Shaw-