Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 19 d’octubre del 2012

Insomni, necessitats bàsiques i altres putades

Nit de dijous 18/10/2012:
 
23:30 p.m. Per una vegada he aconseguit anar a dormir abans de les 24h.Tot un rècord per a mi. El meu cos ho necessita. Fa temps que no dormo més de 5h seguides i els meus ànims se’n comencen a ressentir, de la mateixa manera que els qui han de patir el meu conseqüent mal humor.
Sento que avui estic força relaxada. Comença a fer fred i així dóna més gust d’agafar els llençols. La remor de la pluja suau m’incita a dormir plàcidament.
Sé que no trigaré a agafar el son. “Perfecte!” em dic a mi mateixa.
I en un quart d’hora ja sóc al setè cel. Diria que inclús em cau la babeta...
 
03:52 a.m. Em desperto lleugerament per unes incipients ganes d’anar a fer un riu.
 Em convenço fàcilment de que em puc aguantar.
Un minut, i torno als dolços somnis.
 
04:35 a.m. Una forta opressió de bufeta em torna a despertar. Dubto.
 
04:45 a.m. No em puc aguantar més.
Sense obrir els ulls, per no desvetllar-me, m’aixeco del llit lentament. Estic mig dormida, encara. Anem bé. Faré les meves necessitats i en un minut tornaré als meus somnis, que precisament avui era d’aquells tan agradables.
  
04:47 a.m. Un intens dolor a l’espinilla (no he sabut esbrinar si el mot és correcte) em desperta de cop. M’he clavat la punta del llit en aquell punt de la cama que fa tant de mal. Aguanto la respiració per no cridar, al mateix temps que em mossego la llengua.
  
04:53 a.m. Arrossegant-me pel dolor, arribo al bany.
Per acabar-ho d’arrodonir me n’adono que s’ha acabat el paper higiènic. Encara amb els ulls tancats, palpo a veure si trobo un rotllo nou... però no. He d’acabar obrint el llum per buscar-lo.
  
05:10 a.m. Torno al llit amb el profund dolor de cama, un lleuger gust de sang a la gola, i els ulls oberts com plats.
  
05:30 a.m. No sé quantes voltes hauré donat al llit. La manta fina deu haver caigut i ni ganes de recollir-la. Tremolo de fred.
  
05:55 a.m. Per fi he caigut als braços de Morfeu.
 
06:00 a.m. Sona l’odiós despertador.
 
Em temo que avui no serà un bon dia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada