Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 27 de maig de 2013

‘Clan imagine’

- Aquest poema ha estat escrit a dues mans, a dues plomes, conjuntament amb Fidel Picó, GRAN poeta que escriu la seva obra a http://fidelpico.blogspot.com.es/
Espero tornar a col•laborar amb tu ben aviat, F.P.! -


Sembla que vinguin d’altres contrades.
Com estrangers sobrevinguts,
éssers mutants, aliens als guirigalls,
o fugint dels exabruptes d’un món hostil,
ja els tenim aquí.
Diuen les bones llengües
que alguns escriuen, lletrafolls,
cerquen els somnis més recòndits.
Sovint miren les alçades,
“la lluna, la pruna vestida...” de príncep blau,
capten girafes negres, mars vermells...
Imaginen l’imaginable.
Somnien fins l’ insomni.
Posen flors a la solitud i als seus poemes.
Sembla que vaguin i siguin distants,
però a tu i a mi sempre ens piquen l’ullet...
Ja els tenim aquí, carregats d’estrelles.
De lluny se’ls veu arribar,
tot caminant de puntetes
per no despertar del son, dels somnis, insomnis...
Silenci! Vénen amb maletes plenes d’històries,
a punt de ser xisclades i espargides pels vents.
No ho sents? No els sents esgarrapar la lluna?

Autors: Fidel Picó & MartinaH





















Cançó: Imagine - John Lennon


4 comentaris:

  1. "somnien fins l'insomni", "esgarrapar la lluna", m'agrada molt. Tot el poema és molt suggerent. Però qui són?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves que no siguin els que imaginen, els que somien, els que conten històries... Ves que no siguin, potser, també entre ells... tu?

      Elimina
  2. Esgarrapar la lluna, la màgia dels impossibles amb què tots somiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria PB, en la màgia i en els somnis, tot és possible. Fins i tot esgarrapar la lluna, i inclús acaronar el sol!

      Elimina