Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 20 de juliol de 2014

Vulgar

M’agrades vulgar, no hi puc fer res. I com més vulgar, més m’agrades.
En un lloc com aquest en el que es guarden les formes, són paraules no dites; tan sols pensades entre dents.
Si sabessis que en la teva més baixa vulgaritat neix el meu desig més sòrdid...
I no es pot pronunciar perquè ho tractarien de vici, aquests falsos fatxendes.
M’estaré tornant vulgar? Vulgar no és mediocre!
Confesso: vulgaritat, m’agrades, i més encara quan ens posseeixes els cossos.
Què puc fer si m’agrades vulgar com ets...
Callar i desitjar-te, potser. Callar i descordar-me, després.

Fotografia: Caras Ionut

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Em complau que t'engresqui i agradi, tant el text com la foto.

      Gràcies, Toni!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Que bé que t'agradi, Montse!

      S'agareix la visita.

      Elimina
  3. Hi ha algú que en moments d'intimitat no sigui vulgar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui digui que no, segurament menteix...

      Un plaer veure't per aquí, com sempre, Xavier!

      Elimina
  4. Me encanta la foto, la foto y tu desparpajo ; la manera tranquila y sencilla de susurrar una "intimidad" mientras (pudiera ser) le das un pellizco en la nariz o correteas a su lado en un "no me coges" mientras te sonrío.

    Feliç vol de cometa, Campaneta.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquesta Campaneta estén les ales cofoia, sabent que t'ha agradat i que potser, fins i tot... has somrigut.

      Un abrazo, Jaime.

      Elimina
  5. Tothom es vulgar quan es tracta d'un desig foll..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acostuma a passar...

      Gràcies Rosada, per la visita!

      Elimina