Del gris de la cendra

—Què és?
—Endevina-ho.
—Un forat?
—En certa manera...
—Un punt?
—En tot cas, un punt vist des de milions d’anys llum.
—Un abisme?
—Tant de bo fos tant llunyà.
—És de color negre?
—En principi sí, però es canviant amb el temps.
—I fa mal?
—Més del que et puguis imaginar.
—Doncs si és una mena de forat, de la mida d’un punt immens, més proper que un abisme, d’un color negre mutable i que causa gran dolor, no pot ser altra cosa que...
—Ho saps ja?
—Sí.
—Doncs així és com em sento cada vegada que em deceps.
—Perdona’m.
—D'acord. Veus? Ara ha deixat de ser negre per començar a ser gris, del gris de la cendra.

Fotografia: Nydia Lilian