Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Canjes de sueños

—Te cambio un sueño por una realidad absoluta.
—¿Y para qué querría yo un sueño, si creyera en verdades absolutas?
—¿Crees entonces que la verdad es relativa?
—Dime sinceramente: ¿Crees tú verdaderamente en tus sueños?
—No...
—Pues ¿y qué más da la verdad? No me cambies tu sueños; compártelos conmigo y soñemos, aunque todo sea una farsa.

Il·lustració: James R. Eads

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Diria que et vaig veure

Diria que et vaig veure, però no ho sé del cert. Hi ha dies que et sembla veure el sol d'entre les nuvolades però tan sols són ganes de llum.
Tot i que diria que et vaig veure caminant a pas ferm entre la gent. Series un d'entre un milió però se't distingia perquè eres l'únic que no mirava on mira tothom, rebel·lat contra la inèrcia. Tenies la vista fixada a un punt indeterminat al qual tan sols jo podia arribar-hi.
Però no sé si et vaig veure, potser només vaig confosa. Quan passes tant de temps amb els teus pensaments, dormint amb ells, somiant amb ells, llevant-te amb ells, comences a confondre la realitat. Mai dubtes però, de la teva raó, tanmateix em sembla veure't entre la gent, en el reflex de la gota de rosada que casualment cau a la mateixa fulla, cada matí d'aquesta tardor eterna i també en l'horitzó difuminat, però essent tu i la teva perdurable essència.
Saps? No et conec però et pressenteixo, no com un espectre perquè et sento real i tangible; per això no dubto del meu seny quan em premo el pols i et reconec. Diria que et vaig veure i que et veig ara mateix, com si fossis aquí, tant present com que jo ja no sóc i passes a ser tu, sense rancors. Estic massa cansada, no puc pensar més i et passo el relleu, feliç, a tu.
Diria que et vaig veure, diria que et veig.


Fotografia pròpia