Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 6 de maig de 2013

ASFÍXIA

M’agrada com sones................................................................................ASFÍXIA
M’agrada la A amb la F i la X.
Quan penso que m’ofega no tenir-te, inhalo claustrofòbies.
Tremolo quan m’asfixio, masfixies de besos.
Moro amb sobredosis d’aire.
....................................................................................................Asfixia’m, asfíxia
M’oprimeix aquest regust escàs d’oxigen i tanmateix, m’agrada.
Oh dolça asfíxia, priva’m de pulmons.
Resta’m sospirs de l’equació d’ingràvida asfíxia.
Fes-me oblidar com es respira. Escanya’m el record.
....................................................................................................Asfixia’m, asfíxia





2on PREMI XXVIII Concurs Poesia
i Prosa CPNL Sant Just Desvern

7 comentaris:

  1. ! (supelatiu/ agosarat/ transgresoR /atractiu/adictiu: brillant ) !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per tots i cadascun dels adjectius, Arnaudeguerau!

      Elimina
  2. M'agrada molt aquest poema, 'sobredosis d'aire'!

    ResponElimina
  3. Impactant del començament fins àl final, les paraules comuniquen exactament la sensació angoixant de l'asfixia.
    La dicció és espectacular.
    Felicitats!

    ResponElimina