Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 30 d’abril de 2013

Rosego

Rosego una cuixa de pollastre mentre penso en quin moment vas començar a donar-me gana.
Rosego i l’escuro, deixant-hi les dents clavades; les ungles marcades, mentre la rosego.
Escuro i redueixo a ossos aquell tros de carn, recordant quantes vegades ens hem menjat com a gossos.
Mossego la pell que alguns deixen i d’altres empassen. L’estiro elàstica i jo, la devoro.
Rosego i després mastego l’àpat que hem preparat durant hores, per acabar-lo en més hores de degustar i rosegar.
Rosego i escuro, mossego i mastego. Rosego…


dijous, 25 d’abril de 2013

PETITS canvis

Estaves tan bonica amb aquella panxeta... Tan maca amb les galtes rosades... Rondinaves, deliciosa. I no podies dissimular el teu somriure. Un clotet a la barbeta i la lluentor de les pupil•les et delataven.
I l’A., el nou amic, l’autor de les enteses, l’àngel de la benaurança semblava que no volia veure la llum del dia. Alguna cosa li deuries donar, ja que no se’n volia desprendre.
Tots feien cua per sentir els seus batecs. I tu, ben orgullosa i ufana. Era divertit, veure't.

Com en una fotografia, vaig plasmar l’instant a la retina per explicar-li algun dia, com de bonica estaves amb aquella panxeta...

 
 
 
Per l'Elisabet...

diumenge, 21 d’abril de 2013

Quan t’enfades

Quan t’enfades, no puc evitar vibrar amb l’espectacle.
No voldria que ens discutíssim, però anhelo que arribi el moment per fer-ho.
En les nostres particulars disputes, tu ets el millor oponent.
No m’agrada que ens empipem, però no puc deixar d’imaginar que m’agafes del canell i no em deixes anar. I no ho fas.
És tan atractiva la vena del coll quan et palpita…
Et sorprendria saber què és el que fantasiejo quan em retreus mil coses que no escolto.
Jo només tinc ulls per la passió que hi poses.
I tan sols espero que ataquis.
Escac i mat.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Insomni

És tard...

Has perdut el son?
Pots despertar-me amb un copet a l’esquena.
Em tombaré i et comptaré ovelles.

No acluques els ulls?
Digue’m quelcom a l’oïda.
Jo et respondré explicant-te un conte.

La nit et desvetlla?
No pateixis; avisa’m.
I deixa que et relaxi amb tendres carícies.

La vigília t’assedega?
Busca els meus llavis.
Un petó dolç et refrescarà els somnis.

Segueixes despert?
Tria un joc.
Jugarem i deixaré que (em) facis trampes.

I quan per fi dormis, potser m’atansi per fer-te saber que tinc problemes d’insomni...


dimecres, 10 d’abril de 2013

Impermeable

Cada matí com un autòmat, comença vestint-se pels pantalons texans, seguidament camisa blanca sota el pul•lòver gris i per últim, les nàutiques.
Just abans de sortir de casa, es cobreix com sempre, amb la seva gavardina impermeable que té penjada darrere la porta.
Tant se val si plou o fa sol; és secundari. Ell sempre du la seva gavardina blava.

Un cop al carrer...

S’endinsa en terrenys molls, la vida mateixa.
Sort que porta la seva peça impermeable -es diu-.

Se submergeix en els paranys fluids de l’aparent rutina.
Camina per recòndits camins que amaguen tolls de sorpreses.
Volteja rius d’emocions que li esquitxen l’ànima.
Xipolleja bassals de sentiments que havia obviat.
Es capbussa en rieres d’obligacions ingrates.
Esquiva rierols de pors, en ubicacions perfectament controlades.
S’assedega davant de fonts de desitjos incomplerts.
Gotes de rosada refreguen el seu judici que creu/creia impertorbable.

Destí líquid, racons d’aigua...

Al vespre, inundat de pensaments aigualits, torna a casa.
Es treu l’impermeable i l’escorre amb vehemència en un cubell de mides considerables.
El cas és que, dia rere dia... el fa vessar.

dijous, 4 d’abril de 2013

Créixer

274è joc literari de Jesús M. Tibau

Tenia 15 anys, però no n’aparentava més de 13. Sempre havia estat tardana en això dels canvis que comporta créixer -que no madurar-.
Les companyes de classe estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.

El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.

En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...


274è joc literari de Jesús M. Tibau

Cançó: Pantalons curts i els genolls pelats - Els pets


 

dilluns, 1 d’abril de 2013

Mentre dormies

Avui, t’he mirat mentre dormies.
Feies una carona... Suscitaves pau.
Respiraves profunda i pausadament.
No m’ha calgut tancar els ulls per escoltar el ritme del teu pols.
Dormies amb la mateixa intensitat amb la que vius el dia a dia.
I estaves tan dolç amb la mà sota la galta...

Avui, t’he mirat mentre dormies.
No t’he tocat, n’he tingut prou amb mirar-te.
Se’t veia tranquil, feliç.
He endevinat que tenies somnis plàcids.
Tan quiet i assossegat, semblaves indefens.
Desprenies bondat, refermant-me en no ser-te prou digna.

Avui, t’he mirat mentre dormies i crec, que he somrigut al mirar-te.