Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 18 de juliol de 2014

5

Cinc, no més.

Són cinc els dits que tinc a una mà, amb cinc batecs a cada tou.
Com cinc mil desitjos guardats al calaix de les pulsions.-Tant cert com que vessen.-
Tan sols cinc petons; els que deso a la memòria, dins de cinc flascons conservats en cloroform. Però ai ves... beso des de la inconsciència.
I amagades, cinc marques a la pell, de cinc ungles que no aconsegueixo saber si són meves.
No sóc absolutista si afirmo que conec cinc veritats absolutes, de les quals me’n sobren cinc.
Un somni: enfilar-me a cadascuna de les cinc puntes de l’estrella per palpar la llibertat.
Quan supero més de cinc raons per reafirmar-me, és que dues són falses.

Cinc, no menys.


Gravat “La malenconia” Dürer, 1514
 
 
 
“Medeix els teus desitjos, pesa les teves opinions, compta les teves paraules.”
“No diguis poques coses en moltes paraules, sinó moltes coses en poques paraules.”
(Pitàgores)

2 comentaris:

  1. Comptant les dues mans, doblem els batecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosa observació, bona conclusió...

      Doblement gràcies, Xavier!

      Elimina