Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 24 de maig del 2018

Et vodria regalar una estrella

Et voldria regalar una estrella;
una estrella que fes joc
amb els teus ulls que són planetes.

Una estrella et portaria
dins un cove de vímet
entre flassades de seda.

Et voldria regalar una estrella,
una de petiteta
per poder dur-la, tocant-te,
com amulet de butxaca.

Una estrella et daria,
per sentir-te més a prop
quan la nit m’abandona
a solituds i tenebres.

Una estrella ben brillant
per il•luminar-te el camí
que et portés a ca meva.
I deixaríem la porta entreoberta
perquè ens mirés satisfeta
en ser escollida pel firmament:
(a enamorar-nos)
ella, l’estrella,
la que fa joc amb els teus llavis
i els teus ulls que són planetes.



diumenge, 6 de maig del 2018

El purgatorio está lleno de falsos altruismos

Detesto los que llenan sus bocas de grandes proezas en nombre de la humildad y hacia al tumulto prójimo, ignorando las lágrimas que vierte el que tiene justo a su lado.
Quizás, sólo quizás -es mi opinión y no humilde-, debiéramos ayudar al que hacemos caso omiso porque no proclama sus problemas a los cuatro vientos, más que a la multitud bien sabida necesitada.
Quizás o probablemente, debiéramos abrir bien los ojos, antes que el corazón.
Quizás o casi seguro, primero deberías ayudarte a ti mismo. El altruismo no es ni una terapia ni un purgatorio de tus propios pecados.
Dejémonos de quizás(es), lo afirmo con rotunda seguridad. La caridad no es lo mío, ni tan siquiera la desinteresada, y ni mucho menos el alardeo. -¿Y por qué demonios la "filantropía" me sonará a droga de diseño?-
No olvidemos que estas almas misericordiosas no saben lo que es el anonimato pues al dar una limosna -lo que les ha sobrado del cortado- sólo les falta llevar un palo de selfie incrustado en sus posaderas.
Y ahora que caiga un rayo en forma de castigo sobre mi ser. No tengo miedo ni a mi déficit misericordioso ni a mis flaquezas. Porque aun detesto más, si cabe, la penitencia.